Pistils i Pètals. Sexualitat, eròtica, seducció i engany

L'EXPOSICIÓ

Pistils i Pètals. Sexualitat, eròtica, seducció i engany és una exposició comissariada per La Plataforma. Projecte presentat a la Fundació Espais d'Art Contemporani de Girona i que s'engloba, com una de les activitats paral·leles, dins el programa de la mostra de Girona Temps de Flors 2004.

El projecte expositiu de La Plataforma té el intenció de posar en comú, sota unes mateixes premisses, el treball de 19 artistes procedents de disciplines molt diverses i trajectòries diferents. En aquest sentit, la mostra expositiva es regeix per unes pautes concretes, a partir de les quals s'ha proposat als artistes la realització d'una obra inèdita que tingui com a rerafons els vincles entre els elements florals i el sexe. De fet, en la història més recent de l'art contemporani podem trobar alguns creadors de renom internacional -només cal recordar l'obra fotogràfica de Mapplethorpe- que han aprofitat l'exuberància d'algunes espècies vegetals per reflexionar sobre problemàtiques relacionades amb l'erotisme i la sexualitat. No obstant, la proposta de Pistils i pètals. Sexualitat, seducció, eròtica i engany no es circumscriu a l'estrat més epidèrmic i formal dels elements florals sinó que pretén transcendir la concepció més sensual que pot evocar el món vegetal per tal de suggerir una reflexió més propera a les diverses estratègies de flirteig i maneres de reproducció de les espècies. Així, els complexos estratagemes que poden arribar a desenvolupar les espècies amb finalitats reproductives fan dubtar de si aquestes tàctiques provenen estrictament d'una herència genètica o d'una extraordinària evolució cap a la supervivència comparable als experiments de procreació, clonació i biogenètica amb humans. En aquest sentit, tot i que a Pistils i pètals. Sexualitat, seducció, eròtica i engany , s'han marcat unes directrius bàsiques que han obligat els artistes a cenyir-se a unes condicions preestablertes, es pretén crear un espai de diàleg, en què les obres reflecteixin les diferents maneres d'aproximar-se i posicionar-se a la temàtica proposada. No obstant, i malgrat que l'eix vertebrador de les diferents propostes s'articuli entorn els motius florals i la funcionalitat reproductiva de les espècies vegetals, els artistes han traspassat els referents estrictament sexuals, per tal d'endinsar-se en el món de la seducció, la sofisticació, el plaer, l'erotisme...

ELS ARTISTES

Adriene Doig
Heather & Ivan Morison
Karin du Croo
Silvia Prada
Patricia Dauder
Jordi Alcaraz
Elvira Poxon
Kenneth Russo
Regina Carnicer
Laura Ginés
Pep Mayugo
Manel Bayo
Ricard Trigo
Curro Claret
John Callan
Tamara Arroyo
Laia Solé
Soledad Córdoba
Dani Martí
Dolors Comas
Karlos Martinez Bordoy
Alberto Negredo
GAC
La Plataforma + KPT

LA CITA

"(...) las orquídeas se han multiplicado y diversificado hasta convertirse en la familia de plantas con flor más numerosa del mundo vegetal porque cada una de sus especies ha sabido hacerse irresistible para los insectos. Muchas de ellas han llegado a parecerse tanto a sus insectos preferidos que éstos se confunden, creen que es una hembra de su especie y, cuando aterrizan sobre la flor para hacerle una visita amorosa, el polen se les queda pegado. Cuando repiten el error y aterrizan sobre otra flor, el polen de la primera queda depositado en el estambre de la segunda. Dicho de otro modo: la orquídea se fertiliza gracias a que es más lista que el insecto. Hay otra especie de orquídeas que imita la forma de ciertos bichos que el insecto polinizador quiere matar. Los botánicos denominan a este fenómeno pseudo-antagonismo. El insecto ve a su enemigo y lo ataca, es decir, ataca la orquídea, y en el transcurso de esa lucha inútil el insecto queda impregnado con el polen de la orquídea y lo esparce al repetir su error. Otras especies toman la forma del macho de su polinizador de tal forma que la hembra intenta copular con una orquídea y luego con otra (pseudo-copulación) y esparce el polen en cada intento fallido. Las orquídeas zapatilla de dama tienen un labelo que se cierra, atrapa las abejas y las obliga a pasar a través de hilos pegajosos de polen mientras intentan escapar por la parte trasera de la planta. Otras orquídeas segregan un néctar que atrae a pequeños insectos. Cuando éstos liban el néctar van cayendo lentamente hacia un estrecho tubo interior hasta que sus cabecitas tocan la parte inferior del rostelo. Allí reciben una lluvia de pequeños dardos de polen que se les queda firmemente adheridos a los glóbulos oculares, de donde caerán más tarde al meter la cabeza en otra orquídea. Hay orquídeas que tienen un aspecto inofensivo, pero son engañosas. Seducen con su perfume. Algunas huelen a carne en descomposición, cosa que gusta mucho a los insectos. Otras huelen a chocolate; otras, a ese bizcocho que llaman pastel de ángel; hay algunas que imitan el perfume de otras flores muy solicitadas por los insectos y otras que sólo exhalan perfume por la noche para atraer a las mariposas nocturnas.

(...)

Hay algo de inteligente e impropio de una planta en su determinación de sobrevivir y en su habilidad especial para sacar provecho del engaño y en su talento por seducir a los seres humanos durante cientos y cientos de años."

Susan Orlean, EL LADRÓN DE ORQUÍDEAS

www.laplataforma.org

Retorn