Resum

Synthesis és una performance que reflexiona sobre l’espiritualitat contemporània bebent de les fons de l’escolàstica clàssica (Meister Eckhart), la mística occidental (Julian of Norwich, Simone Weil), el budime (Nâgârjuna), l’induisme, el sufisme iraní (Mahmûd Sahvestari)… però també de la de la Teoria de la Complexitat (Edgar Morin) utilitzant la tecnologia com una eina d’interacció entre els cantants i la llum.

El projecte té 3 registres: la part cantada, la part llegida i un llibret que no tan sols recollirà els textos de la performance sinó també escrits dels altres autors citats.

Introducció

Sínthesi és un projecte performàtic en forma de trilogia. Aquí es presenta la primera part sota el títol de DER GRUND/LA TIERRA.

Síntesi prové del grec synthesis/syntithenai “posar junt, ajuntar, combinar” de Syn “ajuntar” + tithenai “posar, emplassar”. Síntesi és l’oposat d’anàlisi. Anàlisi suposa la distinció i la ressolució d’allò complex en elements més simples. Aquestes són dues maneres d’aproximar-se i d’aprendre la realitat a través del coneixement. La ciència ens ha aportat el coneixement analític i reduccionista: dividir allò a estudiar en porcions més i més petites i en especialitats d’estudi més i més delimitades. La mística en canvi, suposa tot el contrari: una aproximació total, fins i tot excessiva a la realitat. Divisió i separació vs. Unió i totalitat.

Aquests són els camins en els que transcorre aquesta pérformance, són les dues mirades que impregnen la societat contemporània metaforitzada en els personatges protagonistes de l’acció.
Ens trobem escindits entre dos móns que aparentment són irreconciliables estripant el nostre interior entre la passió i la raó, entre l’arrebat i la sensatesa. El camí, la superació d’aquestes dues vies per evitar el trauma implica també, sintetitzar aquesta bipolaritat, poder-la reunir i ajuntar per reintegrar-la.
Les eines que emprem per arribar a aquesta re-unió no poden ser altres que les que tenim al nostre abast; la tecnologia no és aliena a la mística ni la racionalitat a l’experiència completa. Així doncs la performance suposa un acte de comunió sintètica on la tecnologia fa de mediadora entre una realitat ‘interior’ i la seva visualització exterior. Com sabem la ciència i la tecnologia esdevenen instruments que ens permeten fer visible l’invisible i que ens aproximen a móns que per a nosaltres no tenen imatge, talment com fa l’art. L’experiència mística tampoc té imatge, però la reunió entre la tecnologia, l’art i l’experiència ens serveixen per dibuixar-ne un contorn, una ombra del que pot ser.

Sinopsi de la TRILOGIA

I.-DER GRUND
Qué es el mundo, la materia, la gravedad, el suelo, la gracia, lo físico?

La Tierra y el Cuerpo que habitamos son en realidad los ‘templos’ originales y originarios. Suponen el lugar de encuentro entre ‘lo de arriba y lo de abajo’. En realidad somos templos dentro de templos: nuestro cuerpo, ‘nuestro lugar en el mundo’, la Tierra son los lugares propicios para el encuentro. Esta primera parte de la trilogía explora estos estratos fundamentales de nuestro camino existencial.

II.-LA VIDA/TOPOLOGIA TRASCENDENTAL
A partir de lo físico, del cuerpo y del espacio, podemos establecer un lugar, y a partir de ese lugar establecer una topología, un mapa que nos permite construir un recorrido, que en realidad es un ‘recorrido sin recorrido’, un ‘modo sin modo’ para llegar a ‘Dios’, para llegar a nosotros mismos.

III.-UNIO/SINTHESIS
Este mapa presupone una síntesis entre ‘lo de arriba y lo de abajo’, lo bello y lo feo, lo masculino y lo femenino, lo fuerte y lo débil, lo uno y lo múltiple. Aquello que está arriba, que lo consideramos ‘superior a nosotros’ o sea que nos trasciende, en realidad somos nosotros mismos con conciencia. Cuando uno tiene conciencia eso implica poseer a su vez la posibilidad de tomar decisiones y por tanto implica también responsabilidad. El conocimiento puede ser emocional o racional pero sólo la conciencia es a la vez emocional y racional. Sólo cuando un pensamiento, una creencia, un valor se transforma en algo físico, o sea que está tan indistinguiblemente integrado en nosotros que se vuelve parte de nuestro cuerpo, sólo entonces es conciencia.

Estructura de les 3 parts

PART I.-DER GRUND / LA TIERRA
Obertura
Escena I: Outsight
Escena II: Humus/Kosmos
Escena III: Outsight II
Escena IV: Gaia
Escena V: La Gravetat
Escena VI: El Cuerpo
Escena VII: La Luz y la Gracia

PART II.-LA VIDA / TOPOLOGIA TRASCENDENTAL
Escena I: Tempus i Templum
Escena II: Ora (Re-ligatio)
Escena III: Insight/Lux Æterna (Re-flexió)
Escena IV: Coire
Escena V: Ganta na Gachati

PART III.-UNIO/SINTHESIS
·DIA-LECTICA
Pròleg: Complexus
Escena I: Trascendencia
Escena II: Trascendencia e inmanencia
Escena III: Unitas Multiplex

·SINTHESIS
Escena I: Ichi soku ta, ta soku ichi

El significat de les paraules

Parlar d’un tema com Déu, la mística o l’espiritualitat és ‘perillós’ avui dia. Perillós per diversos motius, però el més important i fonamental és que porta a malentèsos. Bàsicament per qüestions de llenguatge. Cada paraula que utilitzem arrossega milers d’anys d’història, d’equívocs, d’errors, de vivències, d’intransigència, d’integrisme, d’intolerància… tant a nivell social com individual.
Per això cal fer neteja, cal que aquell qui vulgui endinsar-se en aquest tema es buidi de significats, es buidi d’idees preconcebudes.
Necessitem tornar a l’arrel de les paraules, hem de buidar-les de tot significat, o millor dit, hem d’anar al significat original (a l’origen etimilògic) que és el lloc on les paraules encara eren pures i significaven el que volien dir.
En el món hi ha una història humana, també hi ha una història de la nostra relació amb Déu. Hi ha una història de les religions, però també una història de l’esperit que moltes vegades poc té a veure amb la història de les religions. La història de l’esperit no fa servir paraules, és inequívoca, universal però alhora personal i intrasferible, única i original ja que es basa en l’experiència. La història de les religions, en canvi, fa servir la paraula… per això moltes vegades és equívoca, circumstancial, sesgada tot i que prediqui el contrari.
Per tot això també hem de buidar-nos de totes les històries, de la personal, de la humana, de la religiosa i hem de quedar-nos tan sols amb l’experiència. Amb l’experiencia i amb la consciència….

Etimologies i definicions

síntesis.
(Del lat. synthĕsis, y este del gr. σύνθεσις).
1. f. Composición de un todo por la reunión de sus partes.
2. f. Suma y compendio de una materia u otra cosa.
3. f. Quím. Proceso de obtención de un compuesto a partir de sustancias más sencillas.

sintético, ca.
(Del gr. συνθετικός).
1. adj. Perteneciente o relativo a la síntesis.
2. adj. Que procede componiendo, o que pasa de las partes al todo.
3. adj. Dicho de un producto: Obtenido por procedimientos industriales, generalmente una síntesis química, que reproduce la composición y propiedades de algunos cuerpos naturales. Petróleo sintético.

comunión.
(Del lat. communĭo, -ōnis).
1. f. Participación en lo común.

acción.
(Del lat. actĭo, -ōnis).
1. f. Ejercicio de la posibilidad de hacer.
coitus
“copulació,” 1713, científic L., de coition (1615) “incursió sexual” (també in coitu), originalment “venir junts” (1541), de L.L. coitionem (nom. coitio), de pp. branca de L. coire, de co- “junts” + ire “venir, anar” Usat en anglès en el sentit general de “trobar-se, unir-se” i també de la força magnètica, conjunció planetaria, etc. abans que el sentit sexual predominés.

Complex
[Origin: 1645–55; 1905–10 for def. 7; (adj.) < L complexus, ptp. of complectī, complectere to embrace, encompass, include, equiv. to complect- (see complect) + -tus ptp. suffix; (n.) < LL complexus totality, complex (L: inclusion, grasping, embrace), equiv. to complect(ere) + -tus suffix of v. action; reanalysis of the L v. as “to intertwine (completely)” has influenced sense of the adj.]

complejo, ja. (Del lat. complexus, part. pas. de complecti, enlazar).
1. adj. Que se compone de elementos diversos.
2. adj. complicado (‖ enmarañado, difícil).
3. m. Conjunto o unión de dos o más cosas.

retablo. (Del b. lat. retaulus, y este del lat. retro, detrás, y tabŭla, tabla).

1. m. Conjunto o colección de figuras pintadas o de talla, que representan en serie una historia o suceso.

inmanencia.

1. f. Cualidad de inmanente.

inmanente. (Del lat. immănens, -entis, part. act. de immanēre, permanecer en).

1. adj. Fil. Que es inherente a algún ser o va unido de un modo inseparable a su esencia, aunque racionalmente pueda distinguirse de ella.

trascendencia. (De transcendencia).

1. f. Penetración, perspicacia.
2. f. Resultado, consecuencia de índole grave o muy importante.
3. f. Fil. Aquello que está más allá de los límites naturales y desligado de ellos.

misa. (Del b. lat. missa, despedida, misa).

1. f. Celebración de la eucaristía.

demiurgo. (Del gr. δημιουργός, creador).

1. m. Fil. En la filosofía de los platónicos y alejandrinos, dios creador.
2. m. Fil. En la filosofía de los gnósticos, alma universal, principio activo del mundo.

religion
c.1200, “state of life bound by monastic vows,” also “conduct indicating a belief in a divine power,” from Anglo-Fr. religiun (11c.), from O.Fr. religion “religious community,” from L. religionem (nom. religio) “respect for what is sacred, reverence for the gods,” in L.L. “monastic life” (5c.); according to Cicero, derived from relegare “go through again, read again,” from re- “again” + legere “read” (see lecture). However, popular etymology among the later ancients (and many modern writers) connects it with religare “to bind fast” (see rely), via notion of “place an obligation on,” or “bond between humans and gods.” Another possible origin is religiens “careful,” opposite of negligens. Meaning “particular system of faith” is recorded from c.1300.